Angry birds o Sobre la ira

Résumé

En aquest article vull argumentar que l’atac d’ira dels angry birds, com el que tantes persones pateixen en determinats moments de les seves vides, no és, o no és només, un emoció/passió que els inunda perquè són persones airades i que, arrossegades per aquest vell pecat capital, no tenen cap altre recurs, o no són capaces de trobar-lo, per fer front a l’onatge que les posseeix.  L’ira, com tantes altres emocions, respon també a un aprenentatge i a una estratègia racional per aconseguir el que volem i imposar-nos als altres, és a dir, perquè els altres facin el que nosaltres volem. De fet, aquesta és la intenció que per norma general guia les nostres accions en el marc de la vida quotidiana