Naturalesa humana com a desenvolupament humà: superant el reconeixement i l'autonomia efectiva

Abstract

El teleologisme aristotèlic que sotmetia l'essència humana a una finalitat natural, ha estat molt discutit pels filòsofs existencialistes de l'època moderna i contemporànea, defensors de la llibertat que el subjecte té de construir-se a sí mateix. Però l'absoluta autonomia no sembla ser una resposta contundent davant les critiques d'Alasdair MacIntyre. Tanmateix, tampoc la lluita pel reconeixement de Hegel o de Honneth sembla ser una condició suficient per a definir què som. La naturalesa humana ha de ser entesa de forma evolutiva, temporal, en desenvolupement constant; com Pierre Gassendi deia en discutir el dualisme cartesià:ha de ser entesa sota el continu de la vida.