Recordem la teoria de la veritat com a correspondència

Abstract

Enguany es compleixen vint anys de la publicació de l’article de David Lewis “Forget about the ‘correspondence theory of truth’”. En ell Lewis convidava a deixar de considerar la teoria de la correspondència com una teoria de la veritat acceptable; per a que pogués ser presa seriosament hauria de complir quatre condicions: 1) hauria d’anar més enllà de la teoria de la redundància (o teoria deflacionista), 2) hauria d’entrar en conflicte amb la teoria coherentista i i la teoria pragmatista, 3) s’hauria de poder resumir amb l’eslògan “la veritat és correspondència amb els fets”, i 4) hauria de parlar sobre el concepte de veritat. Intentarem trobar una teoria que compleixi les quatre condicions i que, a la vegada, impliqui la menor quantitat possible del que Quine anomena “compromisos ontològics”. Veurem que la proposta de Searle és una bona candidata.