La bellesa dels sistemes filosòfics
Abstract
En aquest article presento una breu reflexió sobre l'eventual bellesa dels sistemes filosòfics dedicats a l'estudi de la natura, intentant demostrar la tesi que la bellesa d'aitals sistemes no és de naturalesa transcendent sinó immanent. En aquest sentit, la bellesa rau en el desplegament intern del sistema; desplegament que he anomenat autopoiesis.
Downloads
Downloads
Veröffentlicht
Zitationsvorschlag
Ausgabe
Rubrik
Lizenz
L'edició electrònica - i, eventualment, impresa - d'aquesta Revista es realitza amb el suport de l'"Associació Filosofia, Ara", sent necessari citar-ne la procedència (revista "Filosofia, ara!", filoara.cat), en qualsevol reproducció d'un article (parcial o total).
Excepte indicació contrària, tots els continguts de l'edició electrònica es distribueixen sota una llicència d'ús i distribució "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SinDerivar 4.0 Internacional" (pot consultar des d'aquí la versió informativa i el text legal de la llicència). Aquesta circumstància s'ha de fer constar expressament, i d'aquesta manera, quan es reprodueixi o sigui el cas.