Ortega Y Gasset: de la vacuïtat humana a la metafísica com a orientació radical

Resum

Aquest assaig, centrat especialment en Unas lecciones de metafísica, tracta de resseguir l'anàlisi orteguià de la desorientació radical de l'home com a punt de partida de la metafísica. En aquest sentit, el fet d'estar perduts, com tret propi de la vida, ens portaria a necessitar el saber, a sentir la urgència d'orientar-nos. És per això que es perfila, arran d'aquesta perspectiva, una imatge de l'ésser humà com a falta, com a vacuïtat, com a allò que encara no és. Tal seria el caràcter dramàtic de la nostra vida: ser decisiva, estar travessada per la decissió. Som tasca ineludible de nosaltres mateixa. Per això, responsabilitzar-se d'un mateix, fer-se'n càrrec, passa per un moment conscient, d'alteració. És a dir, ens descobrim en la circumstància, circumscrits en allò que hi és fora de nosaltres. Del que es tracta, doncs, és de des-pensar aquesta immersió a fi de recollir el jo i la circumstància com a ingredients de la pròpia vida. Aquesta realitat bàsica sobre la qual s'executa l'essència d'allò que som: una vacuïtat que el pensament tracta d'emplenar tot orientant les nostres accions.