El contínuum democràcia-immoralisme segons Spinoza
Resum
Durant el segle XX començà a estendre’s que Spinoza fou un teòric original de la democràcia. Aquesta lectura, però, encara no genera un consens definitiu: per alguns és un dels pares del liberalisme polític mentre que per d’altres és tracta del principal germen de la crítica a la democràcia liberal. Així i tot, les anàlisis del context i els compromisos filosòfics i polítics d’Spinoza permeten pensar que cap dels dos fronts està totalment equivocat.
Descàrregues
Referències
MARTÍNEZ, F. J. (2007). Autoconstitución y libertad. Ontología y política en Spinoza. Barcelona: Anthropos. 318 pàg.
MONTAG, W. (2005). Cuerpos, masas, poder. Spinoza y sus contemporáneos (Sáinz Pezonaga, A.; trad.). Madrid: Tierradenadie. 159 pàg.
PROKHOVNIK, R. (2004). Spinoza and Republicanism. London: Palgrave Macmillan. 280 pàg.
STEWART, M. (2007). El hereje y el cortesano. Spinoza, Leibniz, y el destino de Dios en el mundo moderno (Sarret Grau, J.; trad.). Madrid: Biblioteca Buridán. 347 pàg.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
L'edició electrònica - i, eventualment, impresa - d'aquesta Revista es realitza amb el suport de l'"Associació Filosofia, Ara", sent necessari citar-ne la procedència (revista "Filosofia, ara!", filoara.cat), en qualsevol reproducció d'un article (parcial o total).
Excepte indicació contrària, tots els continguts de l'edició electrònica es distribueixen sota una llicència d'ús i distribució "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SinDerivar 4.0 Internacional" (pot consultar des d'aquí la versió informativa i el text legal de la llicència). Aquesta circumstància s'ha de fer constar expressament, i d'aquesta manera, quan es reprodueixi o sigui el cas.