Recordem la teoria de la veritat com a correspondència
Paraules clau:
veritat, correspondència, Searle, Lewis, Tarski, Wittgenstein, RussellResum
Enguany es compleixen vint anys de la publicació de l’article de David Lewis “Forget about the ‘correspondence theory of truth’”. En ell Lewis convidava a deixar de considerar la teoria de la correspondència com una teoria de la veritat acceptable; per a que pogués ser presa seriosament hauria de complir quatre condicions: 1) hauria d’anar més enllà de la teoria de la redundància (o teoria deflacionista), 2) hauria d’entrar en conflicte amb la teoria coherentista i i la teoria pragmatista, 3) s’hauria de poder resumir amb l’eslògan “la veritat és correspondència amb els fets”, i 4) hauria de parlar sobre el concepte de veritat. Intentarem trobar una teoria que compleixi les quatre condicions i que, a la vegada, impliqui la menor quantitat possible del que Quine anomena “compromisos ontològics”. Veurem que la proposta de Searle és una bona candidata.
Descàrregues
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
L'edició electrònica - i, eventualment, impresa - d'aquesta Revista es realitza amb el suport de l'"Associació Filosofia, Ara", sent necessari citar-ne la procedència (revista "Filosofia, ara!", filoara.cat), en qualsevol reproducció d'un article (parcial o total).
Excepte indicació contrària, tots els continguts de l'edició electrònica es distribueixen sota una llicència d'ús i distribució "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SinDerivar 4.0 Internacional" (pot consultar des d'aquí la versió informativa i el text legal de la llicència). Aquesta circumstància s'ha de fer constar expressament, i d'aquesta manera, quan es reprodueixi o sigui el cas.