Crida d'articles per al vol. 11, sobre "Utopies i distopies: com serà el futur?"

Fa temps que les produccions de cinema i sèries han impregnat l’imaginari col·lectiu amb escenaris distòpics. Des de les ja clàssiques obres de literatura 1984, Fahrenheit 451 i Un món feliç, trobem presentacions i alternacions de la realitat social que no són desitjables, sigui perquè són autoritàries o bé perquè anul·len part o la totalitat de característiques de la condició humana. En les darreres dècades, s’han afegit al discurs distòpic altres produccions audiovisuals més modernes, com ara: V de Vendetta, Black Mirror o El conte de la criada, per citar-ne algunes, que també presenten escenaris perillosos, sigui de pèrdua de llibertat o bé de pèrdua de la humanitat. El crític cultural Mark Fisher explicava que «és més fàcil imaginar-se la fi del món que la fi del capitalisme». En aquesta ocasió volem reflexionar sobre la possibilitat d’un futur millor.

Una idea que compartien les tot sovint oblidades utopies renaixentistes, des de la Utopia de Thomas More, a la Ciutat del sol de Tommaso Campanella fins a l’Atlàntida de Francis Bacon. La de More, la primera utopia que duu pròpiament aquest nom (tot i que, de fet, no va ser la primera del seu gènere), va ser escrita el 1516 i se centra en el relat fictici de l’explorador portuguès Rafael Hitlodeu que, en la segona part de llibre, relata curosament una societat imaginada amb un funcionament i unes pràctiques socials que no trobem  enlloc. Resulta rellevant el fet que l’obra acabi amb una inquietant de l'autor:

«Mentrestant, encara que no puc estar d’acord amb totes les coses que havia explicat aquell home —per altra banda, i sense discussió, un gran erudit i alhora molt bon coneixedor de la condició humana—, declaro obertament que en la república dels utopians hi ha moltes coses que jo en veritat desitjaria, més que no pas podria esperar, que fossin aplicades a les nostres ciutats.»

Aquest testimoni mostra el caràcter escèptic de l’autor pel que fa a la viabilitat de les propostes utòpiques, però resulta una confessió d’un fort desig de millora de la societat. Potser, avui, no cal que siguem optimistament ingenus; tan sols en farem prou si explorem les llums i les ombres de la utopia sense abandonar el desig d’un món millor, encara que, tal com etziba More, ens sembli impossible de realitzar.

Es poden enviar també articles per a altres seccions de la revista, com més aviat millor.